Albert Benzekry i Fortuny va ser un dels més estrets col·laboradors de l'historiador Josep Maurí i Serra. Quan aquest va morir, va quedar com un dels marmessors que havien de tirar endavant la futura Fundació Maurí, de la qual va ser tresorer i secretari fins al 2009.

En l'aspecte cultural cal destacar la quantitat de concerts, exposicions i conferències que ha organitzat i gestionat individualment o a través de la Fundació Maurí. Possiblement no és tan coneguda la participació de l'Albert en la Comissió de Pares de les escoles Puiggraciós, Immaculada i Sant Lluís que el van delegar (1978), juntament amb Josep Vilarrasa, perquè gestionés davant la Delegació del Ministeri d'Educació i Ciència la concessió d'un Institut de Batxillerat i de Formació Professional.

També cal destacar la seva defensa del patrimoni garriguenc. L'any 1976 va encapçalar accions perquè es promogués un Pla Parcial de Remodelació de l'illa de la Torre Sant Josep, a la carretera de l'Ametlla, i va participar en l'elaboració d'un manifest en relació a la conservació del Patrimoni Urbanístic. En la mateixa línia, el 1977 va participar en una campanya amb el lema "Salvem la ronda del Carril", que va comportar un Pla Especial per protegir-la, i el 1978 va demanar, amb el suport de l'Associació de Veïns, de partits polítics i associacions de pares, que s'aturés l'enderrocament de la Torre dels Ocells (Can Creixell, avui residència d'avis) i que es fes el Catàleg de Protecció d'Edificis.

En les qüestions de caire polític cal ressaltar que la seva implicació sempre s'ha produït des d'un punt de vista independent. Per poder participar directament a les eleccions municipals, encara no democràtiques, el 1973 va sol·licitar la inscripció de la Fundació Maurí al registre del cens electoral per "Entitats", petició que va ser denegada tres cops. La Fundació Maurí era considerada com a catalanista i no convenia que cap membre entrés a l'Ajuntament. També va intentar presentar-s'hi a títol particular pel "Terç Familiar", però als pocs dies hi va renunciar perquè s'havia de signar fidelitat als "Principios del Movimiento Nacional y demás Leyes Fundamentales del Reino." Els anys 1976 i 1977 va promoure molts actes clarament polítics: la conferència "Catalunya avui", amb Alexandre Cirici Pellicer, "Catalunya i les llibertats democràtiques", "La lluita unitària a Catalunya", amb Miquel Sellarès, "L'Esquerra Republicana de Catalunya", amb Anna Maria Sallés i un debat sobre problemes municipals, en el qual ell personalment va demanar la dimissió del consistori franquista. Era la primera vegada que es feia això en públic.

A més, ha desenvolupat i segueix desenvolupant una tasca constant i abnegada de cronista de la història garriguenca i dels seus afers quotidians a través de la recopilació de fotos i documents que han donat lloc a un arxiu incomparable. És el garriguenc que ha publicat més llibres sobre el nostre poble. És autor de la "Història Gràfica de la Garriga", en cinc volums, amb fotografies de diversos temes que comprenen tot el segle XX, del 1900 al 2000; també és autor dels quatre volums d'història documental "La Garriga dia a dia", entre els anys 1955 i 1975. També és autor, junt amb Ernest Boix, del recull "La Garriga, targetes postals antigues". És un col·laborador de "La Garriga Secreta" 1 i 2 i de "Retrats de Garriguencs Il·lustres".

Després de l'homenatge popular en la III Nit de la Cultura del 2008 i de l'aclamació al Patronat, el desembre de 2009, amb motiu de la presentació dels "Retrats", l'Ajuntament va aprovar, el mes de març de 2010, donar-li el títol de Persona Il·lustre de la Garriga. El 21 d'abril es va fer l'acte públic de reconeixement, al Patronat. Amb aquest nomenament, la Garriga li va reconèixer la seva faceta de recuperador i continuador del llegat i l'obra de la Fundació Maurí. i la seva tasca continuada, constant i abnegada com a cronista de la història del poble i els seus afers quotidians.

Va néixer a Arenys de Mar el 5 de maig de 1819. L'any 1830 es traslladà a Mataró amb tota la família, ja que el seu pare hi obrí una farmàcia. Ella era la sisena filla de la família.
L'any 1847 ingressà al Noviciat de les Germanes de la Concepció, una branca de l'Associació de la Sagrada Família de Bordeus. L'any 1950 es produí una escissió dins d'aquesta orde i l'Anna Ravell decidí separar-se'n. Aquell mateix any havia començat a exercir com a mestra al Col•legi de la Concepció del Masnou, una filial del que l'orde tenia a Mataró.
El 1852 obtingué el títol de Mestra d'Instrucció Primària Elemental.
El 1857 intentà establir-se amb algunes de les seves companyes de noviciat a Cardedeu, on pensaven posar una escola. Però fou el mateix rector de Cardedeu, en Pere Cabot, qui l'adreçà a la Garriga i li recomanà un influent prohom del poble, en Joan Blancafort.
El 29 de gener de 1857, doncs, arribaren l'Anna Ravell i les seves companyes a la Garriga. Primer s'hostatjaren a casa del senyor Blancafort i poc després ja al número 10 del carrer banys, que seria la primera seu de l'escola de nenes, que fins llavors no existia. Començaren instruïnt unes cinquanta nenes, a qui cobraven una retribució proporcional a les seves possibilitats. L'any 1860 l'escola passà a ser totalment pública. Poc després, i a petició de l'Ajuntament, l'Anna Ravell fou nomenada "maestra interina de la escuela pública elemental de la Garriga".
Paral•lelament, l'any 1859, junt amb algunes companyes, creà l'Instituto de las Hermanas Terceras Franciscanas de la Inmaculada Concepción, que seria l'origen d'un orde religiós que, amb el temps, s'estengué força, sobretot per Catalunya, del qual és considerada com a ànima i inspiradora l'Anna Ravell, que en fou la primera mare superiora.
Seguí exercint el magisteri durant vuit anys més, fins que el 1868 caigué el règim monàrquic d'Isabel II i el 1869 es promulgà la nova constitució espanyola, que introduïa la llibertat religiosa. Tots els funcionaris hi havia de jurar acatament, i l'Anna Ravell es negà a acceptar-ho. L'alcalde Pere Dachs, doncs, la separà del càrrec de mestra pública, tot i que no el va deixar fins l'1 de febrer de 1872, quan arribà la seva substituta, Margarida Janer.
En aquest moment, l'escola pública, que des de 1866 estava situada en un edifici del carrer de cardedeu propietat de la institució franciscana, hagué de retornar a l'antic local del carrer banys. El col•legi-convent del carrer Cardedeu seguí funcionant, però ara com a escola privada religiosa, de la qual l'Anna Ravell n'era la directora. Aquí s'escolaritzaren aproximadament la meitat de les nenes de la Garriga, al voltant d'una cinquantena.
Gradualment, per les seves ocupacions com a superiora i general de l'orde, anà abandonant la seva tasca docent, fins que l'any 1885 es retirà de tots els seus càrrecs.
Morí l'any 1893 a Argentona.

Martí Sunyol i Genís va néixer a Vilassar de Mar l'any 1926. Es llicencià en Farmàcia a la Universitat de Barcelona, on ja destacà pel seu activisme cultural, participant de l'Antologia Poètica Universitària els anys 1949, 1950 i 1951-1952.
L'any 1956 s'establí professionalment a la Garriga. Des d'aquest moment i fins a l'actualitat, la seva implicació amb el municipi, especialment en la vida cultural, ha estat molt intensa.

L'activisme cultural del Sr. Martí Sunyol i el seu impacte a la Garriga ha estat, des del seu establiment al municipi, immens. Per tant, l'exhaustivitat és simplement impossible, en aquest cas. Fem, doncs, un brevíssim recull de les principals activitats que dugué a terme en uns anys molt complicats -fins l'inici de la dècada dels 70-, en què la vida cultural garriguenca era capitalitzada totalment per les iniciatives ciutadanes, sense que l'Ajuntament hi tingués pràcticament cap implicació.
No obstant això, com hem dit, la seva activitat i les seves col·laboracions amb iniciatives de tot tipus han estat inacabables fins l'actualitat.

• L'any 1958, juntament amb d'altres persones com ara Jaume Torra, Miquel Porter, Jordi Torras, Isidre Padrós, Francesc Todó o Josep Mallol, forma el grup "Sagitari 58". Es tractava d'una entitat informal amb l'única finalitat d'organitzar actes de tipus cultural, oberts a tothom, de manera gratuïta. Anunciaven les activitats amb cartells estèticament renovadors i celebraven aquestes en llocs públics i sense permís oficial.
Aquest grup va morir l'any 1959 amb "Sagitari 59", organitzant un festival heterogeni amb l'objectiu d'aconseguir els recursos per a adquirir una rentadora per a l'Asil-Hospital.
• A finals dels anys 50 i principis dels 60, el Sr. Martí Sunyol, a través de l'ESCA -que actuava com a grup cultural de la parròquia-, va començar a impartir classes de llengua catalana entre alguns joves d'Acció Catòlica i d'altres que s'hi anaren afegint. D'aquesta activitat en va sortir la primera promoció de llibres catalans en una parada pública al carrer el dia de Sant Jordi, quan aquests encara no es trobaven a les llibreries locals. Els elements més actius de l'ESCA, que també organitzava tota mena d'altres activitats culturals, eren els Srs. Martí Sunyol, Joan Hernandes i Eugeni Pont.
• Als anys 60 segueix participant activament de les iniciatives culturals i les publicacions locals que s'impulsen, sobresortint especialment la seva col•laboració en diversos actes i moments singulars l'any 1967: col•labora conjuntament amb d'altres garriguencs, en l'elaboració del número extraordinari del Full dedicat a Josep Maurí, mort el 21 de març del mateix any; és l'encarregat de glossar la figura de Mn. Jaume Oliveras en el XVIII Aplec Claretià del Matagalls; i pel Nadal participa en la lectura del Poema de Nadal de Josep Mª de Sagarra amb comentaris sobre temes d'actualitat i il•lustracions musicals.
• L'any 1968, conjuntament amb la Sra. Núria Albó, començà a impartir un nou curset de català, en aquest cas patrocinat per l'Ajuntament, a la Biblioteca de la Caixa.
• El mateix 1968, a través d'Òmnium Cultural, el Sr. Martí Sunyol és un dels promotors de la celebració a la Garriga del centenari del naixement de Pompeu Fabra.

El Sr. Martí Sunyol ha realitzat un important nombre de publicacions, relacionades sovint amb la Garriga, que inclouen diversos gèneres, des de la poesia a la novel·la, passant per l'assaig:

• Etopeia eucràtica
• De la Garriga i la seva gent (1983)
• La vida cultural a la Garriga 1939-1970 (1990)
• La carena (1998)
• La plaça del tobogan (2001)
• L'espiral del temps (2004)
• Chopin a la Garriga (2005)
• Del carrer estant (2007)

Així mateix, ha llegit i presentat diverses ponències sobre temes d'àmbit local i comarcal al Centre d'Estudis de Granollers, i ha estat premiat en diversos concursos literaris, com els de Cantonigròs (1966), la Selva del Camp (1963) o Puigcerdà, per exemple.

L'activitat com a articulista del Sr. Martí Sunyol ha estat incansable al llarg dels anys. N'ha publicat periòdicament en diaris i revistes d'àmbit nacional i comarcal:

• L'Avui, El 9 Nou, Granollers Comunitat Cristiana, Plaça Gran, Serra d'Or, Tele/Estel i Inquietud.

Però també i sobretot n'ha publicat de manera molt assídua a la premsa d'àmbit garriguenc:

• El Full/La Hoja, El Pou... Calent, Contrapunt, Gar i La Font del Diàleg.

A la Garriga, el Sr. Martí Sunyol ha col·laborat activament amb multitud d'entitats i iniciciatives culturals de tot tipus impulsades per aquestes.

No obstant, cal destacar la seva implicació i participació directa en la fundació i/o impuls de quatre entitats en concret:

• Coral Ariadna, de la qual en va ser fundador l'any 1974.
• La Fundació Maurí, de la qual és membre del Patronat.
• La Fundació Martí l'Humà, amb la qual ha col·laborat estretament, especialment amb l'Aula de la Universitat a l'Abast.
• Òmnium Cultural, de la qual va ser fundador i president de la secció del Vallès Oriental.

El Sr. Martí Sunyol també s'ha implicat plenament en la vida política de la Garriga. Així, a les primeres eleccions democràtiques municipals després de la II República, l'any 1979, fou el cap de llista de la coalició Convergència i Unió, que fou la llista més votada.

Jordi Mas i Castells (la Garriga 1930-2010)

Mas va néixer el 14 de març de 1930 a la Garriga.

Va estudiar a l'Escola Parroquial del poble, fins que als 12 anys ingressà al Seminari a Barcelona.

El 1954 va ser ordenat sacerdot i va cantar la seva primera missa solemne a la Garriga el dia 8 de desembre. Després, va estar en parròquies de Barcelona, Esplugues i Vilanova i la Geltrú, fins que l'any 1961 se li plantejà la possibilitat d'anar al Camerun.

Primerament va arribar a Duala, capital econòmica de Camerun. Va estar treballant als ravals on hi havia molta misèria, plens de gent. I s'hi va estar un any.

D'allà, va marxar cap a Tokumbere, a l'hospital local i d'allà a Zina, on feia tota mena de gestions, tràmits administratius, acompanyar malalts o conduir ambulàncies.

El 1974 va anar cap a Mada, a la zona de Makary Blangoua; on el 1993 va fundar la parròquia. Hi va posar en marxa una escola maternal, més tard de primària i de formació professional.

En aquests anys ha promogut a la zona la construcció de centenars de pous, de dispensaris i hospitals, de farmàcies i la reforestació.

Darrerament hi ha posat en marxa els tallers FEMAK per a dones (on s'hi fan tallers de costura, d'informàtica, d'horticultura, de salut, d'alimentació i cuina, etc) i la construcció d'una residència per a les instructores dels tallers, inaugurada l'abril de 2007.

Aquesta tasca l'ha duta a terme en una zona on la majoria de la població és musulmana, però fa temps que Jordi Mas va decidir que el més important no era aconseguir batejar, sino dedicar-se en cos i ànima a promoure el desenvolupament de la zona. També manifesta que el futur de l'Àfrica està especialment en les dones.

Tots aquests projectes han rebut suport econòmic de diversos ajuntaments i ONG de la comarca i d'altres indrets de Catalunya. L'Ajuntament de la Garriga també dóna suport a la construcció d'una sala polivalent i dependència per a cooperant a Darak.

El 28 de novembre de 2008 se li lliurà el IV Premi Josep Parera que convoca l'Obra Social de la Caixa Penedès i que reconeix la trajectòria de persones que hagin excel·lit en la seva vocació idedicació al servei del desenvolupament comunitari en les dimensions socials, humanitària i solidària.

El reportatge "Baba Georges", de Catalana Televisió Local, basat en la persona i l'obra de Jordi Mas, va rebre el premi Internacional de Televisió 2008 que dóna TV3.

L'any 2007 rebé el I Premi de Cooperació Internacional per al Desenvolupament Humà que atorga el Consell Comarcal del Vallès Oriental que reconeix la gran tasca de cooperació al desenvolupament duta a terme per mossèn Mas i la seva qualitat humana.

L'any 2000 va rebre la Gran Cruz de la Real Orden de Isabel la Católica que reconeix "aquells comportaments extraordinaris que redunden en benefici de la Nació o que contribueixin, de manera rellevant, a afavorir les relacions d'amistat i cooperació de la Nació Espanyola amb la resta de la Comunitat Internacional.

A més, el Ple de 23/07/2008 de l'Ajuntament de la Garriga va aprovar la moció presentada pels grups municipals de Convergència i Unió i Esquerra Republicana de declarar-lo fill predilecte.

Les persones que han conegut Jordi Mas, a qui anomenen Baba Georges al Camerun, en destaquen el seu tarannà generós, humil, constant, perseverant, d'objectius i valors clars i senzill.